Ja s'ha acabat la Festa Major d'Igualada! Avui, dimarts, ha estat el dia del retorn a la feina per a molts igualadins. Però, també, el dia de la desesperança per a tants d'altres.
Les fàbriques igualadines han anat tancant. I, el sector serveis no pot absorbir, ell tot sol, tot l'excedent laboral. I, jo crec, que és molt difícil que tornem a veure els vells índex d'ocupació en el futur. En primer lloc, perquè les empreses que sobreviuen, i les que es creen, i les que, potser, es crearan tenen un gran índex de tecnologia entre els seus recursos productius.
Dit d'altra manera, es fa servir molta informàtica i molta robòtica. I, això fa que no sigui necessària tanta gent per a produir el mateix, o fins i tot, més.
Davant d'això, cal reformular l'estructura social, ja no només a nivell igualadí, sinó català, o fins i tot, europeu.
Cal una legislació laboral que implementi la jornada laboral de 30 hores setmanals. Que prohibeixi taxativament les hores extres. I, fonamental, que apliqui càrregues tributàries a les empreses que utilitzen tanta tecnologia.
Amb 30 hores de treball, els sous serien més baixos, sí, però organitzant bé els tres torns de tota empresa (matí, tarda, i, nit) podria treballar molta més gent. I, part dels serveis que necessiten les famílies podrien ser subministrats per una educació i una sanitat públiques (finançades amb els impostos al capital, als quals he fet esment abans).
És difícil, sí, ho sé...però l'alternativa és una gran revolta social, de resultats impredictibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada