El REC.08

http://canal-taronja-anoia.xiptv.cat/infotaronja/capitol/en-marxa-el-rec-08

Dos empresaris anoiencs: Roser Pons i Òscar López

http://canal-taronja-anoia.xiptv.cat/infotaronja/capitol/parlem-amb-dos-emprenedors-que-han-fet-de-la-seva-passio-el-seu-negoci

Rere la pell de qualitat d'Igualada

http://canal-taronja-anoia.xiptv.cat/igualadainfo/capitol/rere-la-pell-de-qualitat-d-x27-igualada

Noves normes de solvència pel sector financer

Fecha de la noticia: 29 de noviembre de 2013. El ministro de Economía y Competitividad, Luis de Guindos, ha comparecido hoy en rueda de prensa para informar que el Consejo de Ministros ha aprobado hoy las nuevas normas de solvencia para el sector financiero con un Real Decreto Ley que contiene los aspectos más urgentes y un Anteproyecto de Ley para su posterior tramitación parlamentaria. Con ello se pretende dar cumplimiento a los acuerdos de Basilea III y su correspondiente trasposición a la normativa europea. Se trata así de fortalecer a las entidades financieras y de mejorar las normas de gobierno corporativo con el fin de superar las carencias que dieron lugar a la reciente crisis financiera.









 

2-10-2013

Cal garantir la participació en l’obra social de les antigues caixes

 

Autor: Mireya Ponce Sastre
Entitat redactora: Suport Associatiu - Jurídic
Aquest 1 d’octubre finalitza el termini que tenen els grups parlamentaris per presentar esmenes a la nova llei de caixes impulsada pel Govern espanyol que ha d’entrar en vigor a finals d’any.
El projecte de Llei, aprovat pel Consell de Ministres a començaments de juny, estableix que un cop entri en vigor la norma les antigues caixes tindran un any per transformar-se en una fundació bancària.
En aquest moments s’està en el tràmit final, en el que els grups parlamentaris han de presentar al Congrés dels Diputats les esmenes que considerin al redactat de la nova llei de caixes.
Des de CiU s’està treballant per tal de garantir que les comunitats autònomes no perdin el control de l’obra social d’aquestes noves fundacions. Ja que el projecte estableix que en el moment de la constitució de les noves fundacions serà un protectorat el que vetllarà per la legalitat i el bon funcionament d’aquestes fundacions.
El problema radica en el fet que quan l’àmbit d’actuació excedeixi de la seva comunitat autònoma com seria el cas de l’Obra social de la Caixa per exemple, el control ja no es faria des del protectorat autonòmic sinó que passaria a un protectorat exercit pel Ministeri d’economia. Això suposaria que la Generalitat de Catalunya quedaria totalment desvinculada del control de l’obra social d’aquestes fundacions.

25-10-2013

CiU suavitza l'esmena que polititzava La Caixa

 

OLGA GRAU / Barcelona El període de presentació d’esmenes a la llei de Caixes d’Estalvis i Fundacions Bancàries va finalitzar ahir amb la presentació de les últimes propostes dels grups polítics. CiU va decidir a última hora matisar la proposta de limitar a un terç el pes que tenen les entitats fundadores de La Caixa, com per exemple Foment o la Cambra, en el patronat de la futura fundació bancària.

Seu de La Caixa a la Diagonal de Barcelona. JOAN PUIG

El patronat és el màxim òrgan de govern de la fundació bancària, l’equivalent al consell d’administració de les antigues caixes, que emana al seu torn de l’assemblea general de la caixa. La redacció de l’esmena inicial deixava les entitats fundadores amb només cinc membres, d’un total de 15 que pot arribar a tenir el patronat, i per això mateix podria obrir una pugna per designar patrons afins a la gestió o al seu color polític.
Fonts de la Conselleria d’Economia van precisar ahir que l’interès del Govern català amb el plantejament inicial va ser en tot moment "garantir la presència de les entitats fundadores, no limitar-la ni polititzar-la". Finalment, l’esmena diu que "hauran de formar part del patronat les entitats fundadores que constin així reconegudes als estatuts de la caixa d’estalvis", i això porta a eliminar el topall d’un terç.
Les entitats fundadores de La Caixa són: l’Ateneu Barcelonès, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Foment. Entre les entitats d’interès social es troben Càritas, el Centre Excursionista de Catalunya, el Cercle de Belles Arts de Lleida, el Cercle d’Economia, l’Institut d’Estudis Baleàrics, l’Observatori de l’Ebre, l’Òmnium Cultural, Orfeó Català, la UB i la UPC.
OBRA SOCIAL
Un dels principals objectius de CiU, a través de les esmenes, és aconseguir que la Generalitat mantingui la tutela de l’Obra Social en la part que es desenvolupa a Catalunya, mentre que la resta de l’activitat correspon a altres territoris competència d’Economia.
El grup parlamentari que lidera Josep Antoni Duran Lleida també va introduir ahir propostes de caràcter tècnic. Resulta rellevant la que fa referència al manteniment del mateix tracte fiscal a les fundacions bancàries que redueixin la participació en el banc cotitzat. Aquesta esmena, que aplica a les actuals condicions de consolidació fiscal, permetria a La Caixa tenir un tracte fiscal favorable en el cas que reduís el pes a CaixaBank, on controla un 73% del capital.
A resultes del rescat de la banca espanyola, les autoritats europees reclamen a les antigues caixes que redueixin el seu pes als bancs, i per això mateix ara es busca que aquestes no resultin perjudicades fiscalment per portar a terme aquest tipus d’operacions. El PNB va registrar ahir també una esmena en aquesta línia: «Resulta raonable que una caixa es pugui plantejar anticipar-se i rebaixar la seva actual participació a l’entitat bancària abans de l’aprovació i entrada en vigor de la futura llei".

 

24-10-2013

CiU proposa ampliar el control de la Generalitat sobre La Caixa

 

OLGA GRAU/Barcelona

El grup parlamentari de CiU presentarà avui un total de vuit esmenes al projecte de llei de caixes d'estalvis i fundacions bancàries que es tramita al Congrés dels Diputats. El text legislatiu acabarà amb el que queda de l'actual model de caixes d'estalvis i provocarà la seva transformació definitiva en fundacions bancàries a partir de l'any que ve.

Seu de La Caixa a la Diagonal de Barcelona. JOSEP GARCÍA

Entre les esmenes, elaborades per la Conselleria d'Economia que dirigeix Andreu Mas-Colell i amb poques possibilitats de ser acceptades pel PP, hi figura la proposta de limitar a un terç el pes que tenen les entitats fundadores de La Caixa, com per exemple Foment o la Cambra, en el patronat de la futura fundació bancària. El patronat és el màxim òrgan de govern de la fundació bancària, l'equivalent al consell d'administració de les antigues caixes, que emana al seu torn de l'assemblea general de la caixa.
"Hauran de formar part del patronat les entitats fundadores que constin així reconegudes en els estatuts de la caixa d'estalvis que es transformi, amb el límit d'un terç del total dels seus membres. La resta pertanyerà a qualsevol dels altres grups, si bé ha d'existir, almenys, un representant dels grups d i e (independents i experts en finances)", segons diu l'esmena.

Esquerra proposa un impost a la banca al Parlament

Intervenció del diputat d'ERC, Pere Aragonés, al ple del Parlament, en la qual reclama un impost a la banca (30/11/11).

La reforma financera (segons el grup socialista)

Antonio Hurtado interviene en la Comisión de Economía el 12/03/2013. Le reprocha al ministro Luis de Guindos que la reforma financiera haya sido tan costosa para los españoles y que haya incumplido el acuerdo para arreglar el problema de las preferentes.

Quants projectes empresarials es perden per manca de finançament?

Aquest cas no és anoienc...però serveix d'exemple...

Una empresa catalana pierde la licencia para fabricar bicicletas para Dinamarca porque ningún banco les financia.

 

 No tiene cadena, pero sí una estructura de aluminio muy resistente y ruedas antipinchazos- Y además es una bicicleta eléctrica. Está pensada para ser un medio de transporte público en ciudad. Su diseño ganó un premio y tenían un encargo: fabricar hasta 11mil unidades. El cliente era la empresa de transportes públicos de Dinamarca. Todo parecía ir bien pero llegó el problema; para fabricarla, esta empresa catalana necesitaba algo más que la idea: financiación, y no la han encontrado. Sin dinero ni ayudas las bicicletas no podrán fabricarse en nuestro país, algo que hubiese generado muchos puestos de trabajo. Tristes por la oportunidad perdida, los vecinos escriben mensajes de apoyo en los cristales de la empresa. A los inventores no les quedado otra que vender la licencia. Y es una empresa holandesa la que desarrollará la idea y fabricará las bicicletas. A la fuga de cerebros ahora se le suma también la fuga de ideas.

Draghi apoya la reforma de las cajas pero pide vigilar su eficacia

A El Confidencial del passat 26 de juliol del 2013 hi va sortir publicat un article...

El presidente del Banco Central Europeo (BCE), Mario Draghi, apoya la reforma de las cajas de ahorro que ha aplicado el Gobierno español pero pide vigilar su eficacia y prepararse para revisar el proceso en caso de que fuera necesario. En un dictamen firmado por Draghi, el BCE dijo que "apoya la iniciativa del Gobierno de España de reformar el sector de las cajas de ahorros". La reforma de las cajas "cumple con los compromisos asumidos por las autoridades españolas en virtud del MoU (Memorando de Entendimiento sobre Condiciones de Política Sectorial Financiera)". "La reforma aborda varias deficiencias del gobierno de las cajas de ahorros españolas que, entre muchos otros factores, contribuyeron en cierta medida de la crisis del sector financiero español, y por tanto constituye un pilar importante del esfuerzo general de reconstruir la estabilidad financiera en España", según el BCE. La entidad "considera adecuado para el objetivo perseguido por la reforma el periodo de un año contemplado para la transformación en fundaciones de las cajas de ahorros que actualmente ejercen su actividad como entidad de crédito a través de una entidad bancaria". "Dada la importancia y complejidad de la reforma, el BCE considera que las autoridades correspondientes deben vigilar estrechamente la eficacia de la reforma una vez empiece a aplicarse, y estar preparadas para revisar el proceso si fuese necesario", añade el dictamen. Asimismo el BCE apoya la iniciativa del Gobierno de España de volver al modelo tradicional de cajas de ahorros mediante la limitación del alcance territorial y el tamaño de las cajas de ahorros. Este modelo también "contribuye a evitar que puedan hacerse sistémicas", según el BCE. En este sentido, el BCE observa que la actividad financiera de las cajas se orientará principalmente a la captación de fondos reembolsables y a la prestación de servicios bancarios y de inversión para clientes minoristas y pequeñas y medianas empresas. El BCE apoya también el nuevo concepto jurídico de la "fundación bancaria" y su regulación por el proyecto de ley, que es congruente con las condiciones para el sector financiero acordadas en 2012 con los socios europeos y con el Fondo Monetario Internacional. No obstante, el BCE apostilla que hará falta tiempo para confirmar en qué medida es eficaz la estructura de incentivos para lograr a la larga la desinversión por las fundaciones bancarias de sus participaciones de control en entidades de crédito. En el caso de las fundaciones bancarias que opten por mantener sus participaciones de control, también habrá que ver "en qué medida son eficaces las obligaciones reforzadas que establece el proyecto de ley para velar por la gestión sana y prudente por las fundaciones bancarias de las entidades de crédito bajo su control", según el BCE. En este punto, el BCE observa que el proyecto de ley habilita al Banco de España para especificar el contenido mínimo del protocolo de gestión de la participación, así como aspectos importantes del plan de diversificación de inversiones y de gestión de riesgos y del fondo de reserva, incluido el volumen objetivo de este. En cuanto a dicho volumen, el BCE celebra que la decisión del Banco de España se base en la aplicación de criterios generales que tengan en cuenta la situación particular de cada entidad. EFECOM

I, el 27 de juliol, a El Periòdic de Catalunya, un altre article, sobre el mateix tema...

 El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, recolza la reforma de les caixes d’estalvi que ha aplicat el Govern espanyol, però demana vigilar la seva eficàcia. El BCE diu que la reforma de les caixes «compleix amb els compromisos assumits per les autoritats espanyoles en virtut del Memoràndum d’Entesa sobre Condicions de Política Sectorial Financera». La reforma, afegeix, aborda deficiències que estan en l’origen de la crisi financera.

La Glocalització

Vivim en ciutats...però, cada dia, vivim en un món més globalitzat.

La disciplina que estudia aquest fenomen és la glocalització...

El terme glocalització és el resultat de la unió de dues paraules: globalització i localització. Per definició, el terme "glocal" fa referència a l'individu, al grup, a l'organització i a la comunitat que és capaç i pot "pensar en global i actuar de manera local". El terme mostra la capacitat de les persones per crear ponts entre allò local i allò global.
El terme 'glocal' també és usat per descriure una nova classe social: persones que viatgen amb freqüència i canvien de llar sovint i que tenen la capacitat d'assimilar tant comportaments globals com locals.

La importància de la suma dels valors locals és la base d'una nova planificació estratègica que té en compte d'una banda el reconeixement de la capacitat competitiva de determinat territori en relació amb l'entorn immediat i d'una altra la capacitat de reconstrucció dels espais a partir de la base. Aquesta complementarietat es dóna en interès mutu. La suma d'elements competitius en territoris pròxims pot generar una millora de la competència a escala mundial. L'àrea d'influència d'un aeroport intercontinental, el rol regenerador de xarxes com l'AVE o la massa crítica de població per desenvolupar un esdeveniment d'abast mundial, són exemples que van conformant noves relacions i estructures a partir d'iniciatives locals. És a dir, s'està treballant un model en el qual s'iguala al concepte d'Internet: el món és un conjunt de xarxes on conviuen fenòmens econòmics, polítics, accions socials, etc. algunes a nivell de barri, altres de ciutats, regionals, mundials,...
La glocalització seria segons paraules de Ronald Robertson la recuperació de les dimensions socials i culturals de la globalització i el gran problema que pateix el concepte és la possibilitat de ser vist com una moda o arribar a convertir-se'n. Un exemple que el mateix autor cita és l'èxit d'alguns músics locals que en poc temps es converteixen en un èxit mundial i aviat són acusats de "vendre's al poder" sense ponderar la importància que pot tenir aquest impacte d'un fet local en el món global.
En un exemple més simple cada persona individual és un ens local en si mateix que entra en relació amb altres ens: la parella, les amistats, la família, els companys i companyes de feina, les autoritats. Entre cadascun d'aquests ens s'estableix una relació que podria ser la vida social i la vida en micro-macro-societat. El conjunt global de tot seria el que definim com a vida social, però aquesta vida social no existiria sense els ens individuals que la conformen i les relacions que s'estableixen entre ells.
La glocalització suggereix que s'han d'apropar esquemes i referències, de forma que siguin útils per a la investigació global i local. De fet global i local són dues cares de la mateixa moneda i per entendre millor el món cal entendre les qüestions locals.

Us adjunto un vídeo/documental que parla del concepte de ciutat al segle XXI...

Les claus de la internacionalització

Pot ser d'interès per a les empreses igualadines amb projectes d'internacionalització contactar amb aquesta consultoria de Barcelona...Aventia.

Els mercats català i espanyol són febles, actualment, i cal buscar nous mercats. Són recomenables, especialment, els anomenats mercats BRICS.

El combat contra l'actual crisi econòmica

Aquesta crisi econòmica està afectant, de manera especial, a Igualada i la seva comarca (l'Anoia).

Una estratègia de sortida podria ser el convertir l'actual Polígon Industrial d'Igualada (amb sectors econòmics de baix valor afegit) en un Polígon amb indústries i serveis d'alt valor afegit. Això, dit en cristià, vol dir que es generarien molt més diners (salaris més alts, dividends més alts i, per últim, pagament d'impostos (municipals, autonòmics o estatals) més alts. Tot aquest diner de més acabaria escampant-se, com una taca d'oli, per tota la ciutat, i per tota la comarca.

Polígon Industrial d'Igualada


Un exemple d'empresa d'alt valor afegit és Futuver, a la ciutat espanyola de Gijón (que quedi clar! Igualada no pot tenir hipoteques dins la lluita fraticida Barcelona/Madrid. Ni Barcelona, ni Madrid ens han ajudat prou, i d'aquest forat, n'haurem de sortir sols!!!).

Futuver

Una abraçada!

Estadístiques econòmiques

Tots els camps del coneixement són importants, però el camp que m'ha permès menjar cada dia, i pel qual sento un gran amor, és el de l'economia.

Per conéixer les característiques econòmiques d'un territori són molt importants les estadístiques econòmiques. I, a Catalunya, tenim la sort de disposar de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya).

Vull penjar aquí les darreres estadístiques econòmiques que parlen de la meva ciutat, Igualada!...

Estadístiques econòmiques d'Igualada

La fibra òptica a Igualada

El dia 10 de juliol de l'any passat es va presentar la xarxa de fibra òptica del Polígon Industrial d'Igualada.

És una realització amb un gran futur. I, a nivell econòmic, permetrà augmentar la productivitat de les empreses allí instal.lades. Per saber més sobre la fibra òptica, en general, podeu veure aquesta monografia.

I, a continuació, podeu veure el 

Resum executiu de la xarxa de telecomunicacions de fibra òptica d'Igualada. 

I, per acabar, un parell de vídeos. Un sobre les aplicacions empresarials de la fibra òptica...

...i, un altre, sobre les característiques tècniques...

El projecte 4D-Health

Al mes de juny de l'any passat, a la seu de la UEA (Unió Empresarial de l'Anoia), el doctor Enric Macarulla va presentar el centre de simulació de l'àmbit de la salut 4D-Health...la notícia, segons el Regió 7:

REDACCIÓ | IGUALADA
El futur centre d'innovació per a la simulació en l'àmbit de la salut 4D Health va centrar, ahir dimarts, una xerrada del doctor Enric Macarulla. L'impulsor i director del projecte va exposar les línies bàsiques de l'equipament i les oportunitats que suposarà per la comarca, en el marc del Cafè Digital que TICAnoia organitza cada dos mesos a la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA). Macarulla va destacar que el centre de simulació no es restringeix a l'àmbit de la salut, sinó que s'obre a una àmplia gamma d'agents de sectors molt diferents. La tercera branca, de fet, s'adreçarà al món empresarial; permetrà donar a conèixer nous productes, analitzar-ne usabilitat i avaluar-ne la presència al mercat.

Al Diari de l'Alcalde (12-6-2012)hi trobem aquest apunt...

 Els coordinadors del projecte '4D Cities' de les cinc ciutats participants es van reunir aquest dilluns a Igualada per engegar la primera jornada de treball. Fins el mes d'octubre, Igualada, Novara, Leeds, Plunge i Tartu hauran d'acabar de definir la fase d'implementació del projecte i també completar les ciutats europees que hi participaran, que seran fins a deu membres.

I, al web municipal d'Igualada hi podem trobar el projecte i el pressupost de les dues fases...

 

L’objectiu general del projecte és la creació d’un espai des del qual s’ha d’impulsar la transferència de tecnologia i el desenvolupament de la innovació i la recerca en l’àmbit de la salut.
El projecte permetrà la creació d’un centre d’innovació per a la simulació en escenaris en entorn de la salut i esdevindrà un espai que desenvoluparà diverses activitats:

• Recerca de noves metodologies i noves tecnologies per a la simulació per part d’empreses de l’entorn de la salut, tecnològiques, de materials o de gestió.

• El desenvolupament de nous productes i noves metodologies utilitzades per als professionals de l’àmbit de la salut a través de la seva simulació en escenaris reals i de la seva avaluació d’impacte final.

• El centre serà, a més, l’espai físic on les empreses i els centres de recerca i centres tecnològics podran desenvolupar i potenciar la innovació, tant tecnològica com no tecnològica.

• El centre serà l’espai on les empreses podran realitzar la innovació en el mateix lloc on tenen el seu mercat, ja que estaran en contacte permanent amb els professionals de l’entorn de la salut i experts en l’entorn de la simulació real i virtual.

Sardana "Igualada, ciutat pubilla de la sardana 1974"

I, ara, relaxem-nos una mica, escoltant la sardana dedicada a Igualada, com a ciutat pubilla de la sardana, de l'any 1974...

Projectes de futur, fallits???

Què ens està passant???

Ni Barcelona, ni Madrid ens ajuden...caldrà que la comarca de l'Anoia s'independitzi (econòmicament parlant)???

El Barri del Rec, al programa "Valor Afegit" de TV3

A finals de gener, el programa "Valor Afegit", de TV3, va emetre un interessant reportatge sobre el Barri del Rec. Que en gaudiu!

El consum que fa ciutat
Les marques i les compres sovint són essencials per revitalitzar les ciutats. Aquesta setmana els explicarem com l'històric barri del Rec d'Igualada, on hi ha moltes de les antigues adoberies abandonades, es transforma dos cops l'any en tota una experiència comercial i cultural. Un gran "outlet" efímer que dóna noves possibilitats a un barri pràcticament abandonat.