dilluns, 15 de desembre del 2014
dissabte, 6 de desembre del 2014
divendres, 28 de novembre del 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
dimarts, 26 d’agost del 2014
Ens cal una gran reforma social estructural!
Ja s'ha acabat la Festa Major d'Igualada! Avui, dimarts, ha estat el dia del retorn a la feina per a molts igualadins. Però, també, el dia de la desesperança per a tants d'altres.
Les fàbriques igualadines han anat tancant. I, el sector serveis no pot absorbir, ell tot sol, tot l'excedent laboral. I, jo crec, que és molt difícil que tornem a veure els vells índex d'ocupació en el futur. En primer lloc, perquè les empreses que sobreviuen, i les que es creen, i les que, potser, es crearan tenen un gran índex de tecnologia entre els seus recursos productius.
Dit d'altra manera, es fa servir molta informàtica i molta robòtica. I, això fa que no sigui necessària tanta gent per a produir el mateix, o fins i tot, més.
Davant d'això, cal reformular l'estructura social, ja no només a nivell igualadí, sinó català, o fins i tot, europeu.
Cal una legislació laboral que implementi la jornada laboral de 30 hores setmanals. Que prohibeixi taxativament les hores extres. I, fonamental, que apliqui càrregues tributàries a les empreses que utilitzen tanta tecnologia.
Amb 30 hores de treball, els sous serien més baixos, sí, però organitzant bé els tres torns de tota empresa (matí, tarda, i, nit) podria treballar molta més gent. I, part dels serveis que necessiten les famílies podrien ser subministrats per una educació i una sanitat públiques (finançades amb els impostos al capital, als quals he fet esment abans).
És difícil, sí, ho sé...però l'alternativa és una gran revolta social, de resultats impredictibles.
dijous, 14 d’agost del 2014
La banca de proximitat tornarà a renéixer, segons Mas-Colell
Vilaweb
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, veu 'positivament' com la banca catalana ha sortit de la crisi i diu a l'ACN que no li 'preocupa' la pèrdua de les caixes perquè el model de banca de proximitat renaixerà 'perquè és una necessitat'. Un estudi afirma que ara el sector financer és més fort però menys diversificat. De les 21 entitats que el 2009 gestionaven 504.668 milions d'actius s'ha passat al 2013 a 10 entitats i 564.325 milions, un 12% més, inclosa Catalunya Banc. Això s'ha traduït en més quota de mercat de crèdit i dipòsits a l'estat espanyol, passant del 20% i del 16% al 25% i al 24%, respectivament, cosa que suposa que 1 de cada 4 euros en dipòsits i crèdits a l'estat espanyol és de bancs catalans.
Mas-Colell ha accedit de fer una valoració dels resultats de l'estudi actualitzat el 'Sistema financer de la Catalunya independent' elaborat pels economistes Anton Gasol i Xavier Segura i editat com un capítol de l'obra publicada pel Col·legi d'Economistes 'Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència de Catalunya', presentat a l'opinió pública el 13 de febrer passat.
En aquell article, es feia una comparativa del sistema financer català entre el 2009 i el 2012. Un dels autors, Xavier Segura, ha accedit a instàncies de l'ACN, i d'acord amb l'altre autor, Anton Gasol, a actualitzar l'estudi amb dades del tancament del 2013.
A les xifres del sistema financer català a 31 de desembre, les que corresponen als bancs amb seu social a Catalunya, estan incloses les de Catalunya Banc perquè tocava tenir-les en compte. Aquesta entitat presidida per José Carlos Pla, al final de l'exercici del 2013 formava part del conjunt de bancs amb seu a Catalunya. Tot i això, aquest mes de juliol CX ha estat comprada pel BBVA després de guanyar la subhasta convocada pel Frob, perdent la conseqüent denominació social catalana, cosa que no es farà efectiva fins a final d'aquest any o començament del 2015, quan la compra sigui autoritzada pels organismes reguladors del mercat.
A finals del 2014, un cop tancat l'exercici, es podrà fer una nova comparativa sense tenir en compte Catalunya Caixa, però amb perímetres comparables al tenir en compte també l'evolució dels comptes de resultats durant l'exercici de la resta d'entitats bancàries amb seu a Catalunya.
Tot i això, si es fa l'exercici hipotètic d'excloure a 31 de desembre a Catalunya Banc, la solidesa del sistema financer català segueix sent rellevant. Sense Catalunya Banc, el mapa s'hagués reduït a 9 bancs amb un volum d'actius gestionats de 500.828 milions, amb una lleugera reducció dels 0,76% en relació amb el 2009. Tot i aquesta minsa disminució de la cartera d'actius, el creixement en quota de mercat de crèdits i dipòsits en el conjunt de l'estat espanyol s'hagués mantingut i s'hagués situat en el 22,35% en el mercat del crèdit i del 21,31% en el segment de dipòsits.
Mas-Colell qualifica de 'positiu' el balanç
El conseller considera un 'fet positiu' la transformació final del sistema financer català, que reconeix que en el balanç final ha arrossegat coses positives i d'altres negatives. La més positiva, 'sens dubte', ha estat l'actuació de les dues grans entitats financeres catalanes, CaixaBank i Banc Sabadell, que han sabut fer la travessia de la crisi 'amb èxit'.
Gràcies a la bona conducció de la banca presidida per Isidre Fainé i Josep Oliu, el balanç agregat del sistema després de la tempesta ha estat que els bancs catalans 'relativament surten reforçats amb la nova situació'.
En relació amb la creu o l'aspecte negatiu d'aquesta travessia pel tsunami de la crisi, i que ha suposat la patacada de passar de 21 entitats a 9 entitats, ja exclosa CatalunyaBanc, Andreu Mas-Colell no se sent 'preocupat' perquè el que ha passat a Catalunya amb aquesta concentració del sector financer respon a les 'tendències mundials'.
El conseller creu que aquesta concentració no afectarà al flux del crèdit a empreses i famílies perquè en el sistema financer català no només es mouen el bancs catalans sinó que també ho fan les entitats financeres d'arreu de l'estat espanyol, cosa que automàticament diversifica el sistema.
Mas-Colell reconeix que en el transcurs d'aquest període convuls pel sistema financer, Catalunya ha perdut la varietat que oferien les caixes però adverteix que no cal 'idealitzar' aquest fenomen de les caixes perquè si han desaparegut ha estat per moltes raons però la principal és que 'no tot es va fer bé durant l'època de la bombolla immobiliària' i aquesta mala actuació formarà part del 'passiu de la història de les caixes'.
La banca de proximitat tornarà a renéixer
El conseller no creu que s'hagi de donar per perduda definitivament la banca de proximitat que concentrava l'actuació de les caixes. 'En el futur es necessitarà el que es diu banca de proximitat i com que serà una necessitat econòmica això es desenvoluparà'. Mas-Colell no vol ni pot preveure com es traduirà aquesta banca de proximitat 'perquè no es pot saber del tot' quina forma en concret prendrà. No obstant això, el conseller no descarta que segurament sorgiran noves formes d'actuació financera a partir d'estructures cooperatives, que ja existeixen i que han sobreviscut al tsunami de la crisi.
El nínxol que cobria la banca de proximitat també serà un objectiu per als grans bancs. Mas-Colell nega la idea molt estesa que els grans bancs no estan presents en el territori. 'Si hi ha necessitat, si hi ha negoci de banca de proximitat, els grans bancs crearan estructures de proximitat' sentencia el conseller.
Per últim, Mas-Colell recorda que el sistema financer encara s'està ajustant. En aquests moments està passant l'examen del regulador europeu amb les proves de resistència. La transformació del sector encara no s'ha aturat, 'encara passaran moltes coses i si la banca de proximitat és una necessitat el mercat emplenarà aquest nínxol'.
Més 'sòlid' i menys 'diversificat'
Les dues entitats bancàries catalanes més importants, la primera de l'estat espanyol i la que ocupa el quart lloc, CaixaBank i Banc Sabadell, respectivament, han crescut amb solvència, tot i que aquest fet ha estat més un factor forçat per l'estricta legislació bancària, que ha obligat les autoritats reguladores davant els excessos comesos en l'època de la 'bombolla immobiliària' i la festa del 'diner barat'.
El banc de 'la Caixa', ara CaixaBank, ha passat d'un 'core capital' del 8,7% el 2009 a una mesura de solvència el 2013 del 12,9% en normes de Basilea II i de l'11,7% en Basilea III. En el cas de Banc Sabadell s'ha passat del 7,66% de 'core capital' a una ràtio de Basilea II del 12% i del 10,1% en Basilea III.
L'estudi d'Anton Gasol i Xavier Segura
Els economistes Anton Gasol i Xavier Segura, aquest últim excap dels Serveis d'Estudis de Catalunya Caixa, van escriure fa uns mesos un article titulat el 'Sistema financer de la Catalunya independent' publicat en el llibre 'Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència' editat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.
En l'article, Gasol i Segura fan una comparació del sistema financer català del tancament de l'exercici del 2009 amb el tancament de l'exercici del 2012. D'aquest contrast es pot observar que tot i l'escombrada d'entitats financeres que s'ha registrat durant aquest període, el sistema financer català ha sortit 'reforçat' i és molt més 'sòlid' que abans de la crisi, tot i que menys 'diversificat'.
Xavier Segura ha accedit a petició de l'ACN a actualitzar l'article publicat pel Col·legi d'Economistes i ha incorporat les xifres tancades el 31 de desembre del 2013. La conclusió és contundent: el sistema financer amb seu a Catalunya que ha sobreviscut a la crisi no només és més 'sòlid' en termes absoluts sinó que a més ha guanyat quotes de mercat en dipòsits i crèdits concedits en el conjunt del mercat espanyol. Entitats més sòlides i amb més presència a l'estat espanyol.
De 21 entitats el 2009 a 10 entitats el 2013
La fotografia del sistema financer català a 31 de desembre del 2009 que fan Anton Gasol i Xavier Segura indica que en aquell moment el teixit de bancs i caixes amb seu social a Catalunya estava format per 21 entitats (10 caixes 7 bancs i 4 cooperatives) que acumulaven uns actius de 504.668 milions d'euros, que ocupaven 56.673 treballadors i disposaven d'una xarxa de 10.311 oficines.
La fotografia a 31 de desembre del 2013, sempre amb entitats amb seu social a Catalunya, mostra un cens reduït ben bé a la meitat format per 7 bancs i 3 cooperatives que gestionen 564.325 milions d'euros, amb 57.660 treballadors i 9.210 oficines. Aquestes xifres traduïdes en termes relatius suposen que durant el període de crisi de cinc anys amb dues recessions s'ha registrat un creixement de l'11,82% en volum d'actius, un augment de l'1,74% del nombre d'empleats i una reducció del 10,68% de punts de venda en la xarxa d'oficines.
Per Xavier Segura la incògnita és com respondrà el nou teixit financer a les exigències socials d'inclusió financera i presència territorial que abans oferien les caixes, ara desaparegudes del mapa. Segura adverteix que en aquests moments ja es poden observar casos d'exclusió financera en territoris allunyats on els veïns d'algunes petites localitats han vist desaparèixer del poble a la seva antiga caixa.
L'altre dubte que desperta el nou mapa financer que ha sobreviscut a la crisi és que passarà en la distribució territorial del crèdit. I davant aquesta incertesa sorgeixen incògnites: Les pimes o els emprenedors d'un territori allunyat de les grans concentracions urbanes i demogràfiques podran accedir en equitat a la resta d'empreses del Principat a vies de finançament? El desconeixement del seu historial i funció en el territori serà un obstacle per obtenir el crèdit? Són algunes de les preguntes que ara per ara estan sense resposta
Un de cada quatre euros de crèdit ve d'un banc català
Recuperant les coses positives del balanç, l'estudi actualitzat indica que aquestes entitats financeres amb seu a Catalunya que han sobreviscut al tsunami de la crisi han guanyat quota en el mercat espanyol entre el 2008 i el 2013. Per l'actualització de l'estudi s'ha incorporat l'evolució del crèdit i els dipòsits en el moment de començar la crisi fins l'actualitat i per això s'ha anat un exercici més enrere, fins al 2008.
Així, el 2008, la cartera de crèdits estava valorada en 365.662 milions d'euros i suposava el 19,84% de la quota de mercat espanyol, mentre que aquest 2013, amb una inversió creditícia de 364.214 milions, un decreixement del 0,4%, la quota ha augmentat fins a prop del 25% (24,79%) cosa que suposa que 1 de cada 4 euros de crèdit que hi ha concedits a l'estat espanyol procedeix d'entitats amb seu a Catalunya.
El despalanquejament del sistema financer espanyol ha afectat molt més a les entitats espanyoles que les entitats de dipòsit amb seu a Catalunya. Mentre que la cartera de crèdit de bancs catalans s'ha reduït en aquest 0,4%, el valor dels préstecs dels bancs espanyols ha decrescut un 20,28% passant d'1,843 bilions que hi havia el 31 de desembre del 2008 a l'1,469 bilions que hi havia al tancament del 2013, segons dades del Banc d'Espanya.
25% de quota de dipòsits bancaris
En relació amb el comportament dels dipòsits, el bancs amb seu a Catalunya disposaven de 288.702 milions en passius el 31 de desembre del 2008, el 16,08% de quota de mercat a l'estat espanyol, mentre que al tancament del 2013 aquests passius havien pujat fins els 336.692 milions, amb un creixement del 16,62% i una quota de mercat del 24,18%, vuit punts per sobre d'abans de la crisi.
Mentre que els bancs catalans creixien en dipòsits, els bancs amb seu de fora de Catalunya passaven d'una cartera del passiu valorada en 1,795 bilions el 2008 a 1,392 bilions el 2013, amb una disminució del 22,43%, sempre segons dades del Banc d'Espanya.
Mas-Colell: 'Mai farem res que ens deixi fora de la UE'
L'article subscrit per Anton Gasol i Xavier Segura fa referència a com podria repercutir en el sistema bancari català una eventual Catalunya independent fora de la Unió Europea. Segura assegura que 'a priori' el problema per la banca catalana 'no estaria tan vinculat a la segregació d'Espanya sinó a la segregació de la Unió Europea' i més ara, que en aquests últims mesos s'està imposant a un ritme més o menys accelerat una unió bancària amb un únic regulador.
Segura afirma que els bancs catalans, per la seva dimensió, no podrien sobreviure fora de l'espai de la UE i fora de la zona euro sense una relació directe i de ple dret amb el Banc Central Europeu.
El conseller Mas-Colell treu importància aquestes reserves de diferents autors i afirma que 'no contemplo Catalunya fora de la Unió Europea' i afegeix que en el procés sobiranista que protagonitza Catalunya 'sé que mai farem res que ens pugui deixar fora de la Unió Europea'.
Les dades dels deu bancs amb seu social a Catalunya
L'estudi actualitzat de Xavier Segura es basa en el cens tancat a 31 de desembre del 2013 de deu bancs amb seu social a Catalunya que són: CaixaBank (340.190, 31.948,5.730); Banc Sabadell (157.744, 18.077, 2.418); Catalunya Banc (63.497, 6.536, 1.009); Banc Mediolanum (1.619, 210, 1); General Elèctric Capital Bank (641, 267, 2); Nou Microbank (511, 15, 1); Privat Bank Degroof (123, 60, 4); Caixa de Crèdit d'Enginyers (2.256, 358, 15); Caixa d'Arquitectes (1.445, 163, 26); i Caixa Rural de Guissona (525, 26, 4). Entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines.
Les dades dels 21 bancs del 2009
El 2009 aquesta fotografia era més diversificada i incorporava 10 caixes, 7 bancs i 4 cooperatives que eren: 'la Caixa' (252.759, 25.689, 5.318); Caixa d'Estalvis de Catalunya (61.888, 6.537, 1.155); Caixa d'Estalvis del Penedès (22.817, 2.824, 633); Caixa d'Estalvis de Sabadell (13.308, 1.817, 359); Caixa d'Estalvis de Terrassa (12.516, 1.447, 286); Caixa d'Estalvis de Tarragona (10.890, 1.412, 302); Caixa d'Estalvis Laietana (8.911, 1.083, 264); Caixa d'Estalvis de Girona (7.802, 1.104, 229); Caixa d'Estalvis de Manresa (6.551, 813, 149); Caixa d'Estalvis de Manlleu (2.638, 492, 101); Banc Sabadell (81.583, 9.466, 1.180); Deutsche Bank (16.103, 2.538, 250); General Electric Capital Bank (2.299, 478, 9); Banc de la Petita i Mitjana Empresa (687, 232, 22); Fibanc (514, 199, 4); Microbank (245, 12,1); Privat Bank (99, 56, 3); Caixa d'Enginyers (1.773, 272, 14); Caixa d'Arquitectes (949, 177, 28); Caixa Rural de Guissona (327, 21, 3); Caixa Rural 'Sant Fortunat' de Castelldans (9, 4, 1). Sempre entre parèntesi milions d'euros en actius, nombre de treballadors i nombre d'oficines.
diumenge, 10 d’agost del 2014
dijous, 7 d’agost del 2014
Entrevistes fetes a emprenedors
Richard Branson
David Muñoz (DiverXO)
Javier Pérez Dolset (CEO Grupo Zed)
Ana María Llopis (OpenBank)
Curso de Creación de Empresas (Alcobendas)
Clausura de la VI edición del Curso de Creación de Empresas (Alcobendas).
Incentivar y facilitar la creación de nuevas empresas o el afianzamiento de aquéllas que, aunque estén constituidas, necesiten replantear su gestión, mediante la formación empresarial y la tutorización individual de los proyectos de empresa.
dimecres, 16 de juliol del 2014
dimecres, 9 de juliol del 2014
dilluns, 7 de juliol del 2014
TV3 - Els Matins - Josep González, president de PIMEC
El president de Pimec, Josep González, s'ha referit al procés sobiranista i a la consulta del 9 de novembre i manté que la institució que presideix respecta el dreta a decidir tot i que espera diàleg perquè "a Catalunya hi ha una solidaritat que s'hauria de revisar" i ha mostrat la seva incertes pel què pot passar a Catalunya els pròxims mesos. González ha reclamat que s'atengui la indústria i ha argumentat que durant anys s'ha menystingut: "És bo que es recuperi el teixit industrial, però potser arriba massa tard."Gonzalez creu que el govern espanyol no ha estat prou sensible a les pimes en el projecte de reforma fiscal i creu que la fiscalitat de les indemnitzacions per acomiadament s'ha d'equilibrar.
dissabte, 5 de juliol del 2014
divendres, 30 de maig del 2014
dijous, 29 de maig del 2014
divendres, 23 de maig del 2014
dijous, 15 de maig del 2014
Igualada, capital europea de la pell de qualitat
la pell.
un sector que creix, que innova, i posa Igualada al mapa del món.
diumenge, 4 de maig del 2014
dijous, 1 de maig del 2014
dimecres, 23 d’abril del 2014
divendres, 11 d’abril del 2014
dimecres, 2 d’abril del 2014
'L'excel·lència de l'empresariat català', per Francesc Cabana
Discurs de l'advocat Francesc Cabana en el transcurs de la presentació del redisseny de la revista Valors, el 13 d'octubre de 2011, a la sala d'actes Caixa Laietana de Mataró.
PD entrevista a Nacho García Mostazo, autor de 'Yo tengo un plan'
El futuro de la economía se presenta muy negro, tanto como para plantearse formas de ahorro que, aunque vigentes, a muchos les pudiera parecer algo del pasado. Nacho García Mostazo (Madrid, 1971) es el autor de 'Yo tengo un plan', un libro a medio camino entre el manual de economía doméstica y el libro de autoayuda para conservar el patrimonio. Propone precisamente una de esas fórmulas que parecen secadas del baúl de la historia: comprar oro.
dimarts, 1 d’abril del 2014
Conferencia sobre e-Commerce en eShow 2014 - BANC SABADELL
Conferencia de Jordi Pascual, director de e-Commerce de Banc Sabadell, sobre comercio electrónico en eShow 2014.
Fòrum Europa Tribuna Catalunya amb Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal catalana
Fórum Europa Tribuna Catalunya con el President de Foment del Treball Nacional.
dijous, 27 de març del 2014
divendres, 21 de març del 2014
La internacionalització d'empreses espanyoles a Xina
Jornada sobre els aspectes jurídics i financers de la inversió empresarial espanyola a la Xina.
Ponent: Dra. Maria Victòria Sánchez Rebull
Professora titular de Comptabilitat de la Universitat Rovira i Virgili. Directora del Departament de Gestió d'empreses. "La internacionalització d'empreses espanyoles a Xina".
Presenta: Dr. Rafael Oliver Cuello
Catedràtic acreditat de Dret Financer i Tributari de la Universitat Pompeu Fabra
Organitza: Universitat Oberta de Catalunya - Màster Universitari de Fiscalitat, amb la colaboració de Casa Àsia.
Foro de la Nueva Economía con Ángel Ron, presidente del Banco Popular
Foro de la Nueva Economía con el Presidente del Banco Popular.
¿Qué hemos aprendido de la crisis?
El filósofo José Antonio Marina, Patricia González (cofundadora de Alterkeys), Philippe Gelis (CEO de Kantox) y Felipe Navío (CEo de Jobandtalent) hablan sobre las lecciones que deja la crisis en cuanto a empleo y emprendizaje.
dijous, 20 de març del 2014
Anselm Bossacoma, ACC1Ó: com crear una empresa i trobar inversió a Silicon Valley (Estats Units)
Anselm Bossacoma ha viscut 17 anys als Estats Units, a Califòrnia, i ha ajudat desenes d'empreses i emprenedors catalans a fer el salt a Silicon Valley. En aquesta ponència ens explica els principals trucs i passos a portar a terme, i els errors a evitar, per implantar la nostra empresa als Estats Units i trobar finançament entre la comunitat d'inversors del mercat americà.
12a. edició de Societat de Debats de la Facultat d'Econòmiques de la UPF
El 12 de març del 2014 va tenir lloc la final d'aquesta activitat, que va guanyar el grup Realpolitik, en un debat sobre "Keynes vs. Hayek". Millorar la capacitat de progressió, presentació i discussió de temes d'actualitat dels estudiants i ajudar-los a adquirir competències transversals en són els seus principals objectius.
Jornada internacional "EUA: oportunitats per a les pimes catalanes"
En el context d'una economia nord-americana en recuperació i en plenes negociacions per la creació de la Zona de Lliure Comerç Transatlàntica, PIMEC ha organitzat una jornada, el 13 de febrer, per tractar les oportunitats comercials presents i futures per a les pimes catalanes al mercat dels Estats Units.
Aquesta jornada té una especial rellevància en un moment en què les economies catalana i nord-americana estan creant fortes sinergies positives: mentre l'economia catalana fa un esforç per guanyar competitivitat, l'economia nord-americana, en plena recuperació, demanda cada vegada més productes catalans. A més, la futura creació de la Zona de Lliure Comerç Transatlàntica entre la Unió Europea i els Estats Units suposarà un gran pas endavant en la integració del que serà la zona de lliure comerç més gran del món.
Per això, durant la jornada es tractaran temes que ajudaran les pimes a conèixer quines són les oportunitats presents i futures al mercat dels Estats Units. La jornada començarà amb una revisió a l'entorn dels negocis que es fan als Estats Units a càrrec de l'ambaixada dels EUA. A continuació es tractaran qüestions més pràctiques com el sistema bancari, afers legals o la logística, tot a càrrec d'experts amb reconeguda experiència en el mercat nord-americà.
dimecres, 19 de març del 2014
Mas-Colell anuncia les propostes presentades per a Barcelona KEY
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, acompanyat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, anunciarà les propostes presentades per a la futura ciutat de l'economia del coneixement, Barcelona KEY. A l'acte també hi assistiran el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà; el director general d'Universitats, Lluís Jofre; el director general de Recerca, Josep M. Martorell; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina; i el director de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, Pere Pardo.
El perfil de les propostes presentades al Barcelona KEY és el d’institucions o empreses amb un alt component internacional i de coneixement. Així trobem empreses amb valor afegit alt, institucions de recerca i institucions d’educació superior amb la capacitat d’atreure i fixar talent.
Una altra característica majoritària de les propostes és el gran potencial de col·laboració amb el teixit empresarial i acadèmic existent.
Medidas para mejorar la financiación de las pymes.
Fecha de la noticia: 28 de febrero de 2014. El Consejo de Ministros ha aprobado un Anteproyecto de Ley (APL) para el Fomento de la Financiación Empresarial cuyo objetivo es hacer más accesible y flexible la financiación a las pymes y, en particular, sentar las bases para fortalecer las fuentes de financiación directa. También se ha aprobado un APL de Entidades de Capital Riesgo que persigue impulsar esta fórmula con la misma finalidad de mejorar la financiación de las pymes, así como incorporar Derecho de la Unión Europea respecto de los llamados fondos de inversión alternativa. El Consejo de Ministros ha analizado además un informe sobre refinanciación y reestructuración de deuda empresarial para una posterior aprobación.
Descobreix les novetats del nou web de "la Caixa"
El nou portal de "la Caixa", que s'inspira en els clients, té funcionalitats i continguts nous, a través d'un disseny que n'incorpora les darreres tendències i hi permet una navegació més fàcil i intuïtiva. Amb el nou web podràs marcar com a preferits els productes i els serveis per accedir-hi ràpidament més endavant; triar una imatge de fons per personalitzar el web al teu gust; gaudir de molts més continguts en vídeo; compartir la informació a les xarxes socials, i accedir, com sempre, a Línia Oberta, la banca on-line de "la Caixa".
Videosesión Exportar para Crecer: "Venda CIF comprar FOB" - BANC SABADELL
Videosesión sobre exportación del programa Exportar para Crecer de Banco Sabadell: "Venda CIF y compre FOB. Cómo ser más eficiente y controlar mejor sus costes en las operaciones con el exterior".
Conferència de Francisco García Paramés: Expectatives dels mercats de renda variable
El director general d'inversions de Bestinver, Francisco García Paramés, opina que després del darrer any en què la borsa ha anat molt a l'alça, cal invertir 'amb prudència'. Així ho ha explicat en la conferència que ha ofert, dimarts 18 de febrer del 2014, a l'edifici Crèdit Centre, en què també ha indicat que és necessari parlar dels riscos que existeixen en les inversions de renda variable perquè els clients en siguin conscients.
Seminario: Introducción a los CFD,s. Con Adrián Poyo. 13 de Marzo
Todas las ventajas y caracteristicas de los CFD´s, un repaso exaustivo de todos los conceptos basicos antes de empezar a operar, asi como los distintos mercados de inversion: Divisas, Indices, Bonos, Materias Primas y Acciones.
Seminario: Operativa Intradía sobre el Café, con Trading 12. 12 de Marzo
"Durante estas sesiones, el ponente José Martínez de Trading 12, tratará diversos temas sobre diferentes activos. Hablará de los principales países productores y consumidores y los diferentes fundamentales que pueden incidir en la fluctuación del precio. También se llevará a cabo un análisis técnico de los múltiples timeframes, y se elaborará una estrategia operativa según el indicador ""TURNAROUND"" en un marco temporal mensual.
dilluns, 17 de març del 2014
Que la roda rodi!
Se sol dir que l'economia és una roda, una roda mòbil, una roda que roda.
Què vol dir això?
Imaginem-nos un carrer amb tres botigues: una casa de fotografies, una ferreteria i un estanc.
Si fem possible el fet de que cadascuna de les tres botigues pugui llogar una persona cadascuna, i que els amos hi sortint guanyant (o, com a mínim, que no hi perdin), cadascuna de les tres persones tindria un sou. I, el treballador de la casa de fotos podria, amb el seu sou, comprar un martell i un paquet de cigarrets. I, el treballador de la ferreteria podria, amb el seu sou, comprar un marc de fotos i un paquet de purets. I, el treballador de l'estanc podria, amb el seu sou, comprar un tornavís, i fer-se unes fotos.
És simple, però és el fonament bàsic de qualsevol economia. Fer que la roda rodi!
És totalment necessari que les diferents administracions públiques (estatal, nacional, o municipals) facilitin (reduïnt les condicions burocràtiques, i, reduïnt les despeses econòmiques de cada nou contracte laboral) la contractació de persones.
Fem que la roda rodi!!!
dimarts, 11 de febrer del 2014
Foro de la Nueva Economía con José Ignacio Goirigolzarri, presidente de Bankia
Foro de la Nueva Economía con el Presidente de BANKIA, Don José Ignacio Goirigolzarri.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)